domingo, 4 de enero de 2009

Spot contrapublicitari Decathlon Explota

http://es.youtube.com/watch?v=ln_HPImc-KQ

El treball Decathlon Explota és l’intent de provocar efectes subversius mitjançant una intervenció en el procés de comunicació. Es tracta de treure a la llum aspectes centrals de les marques i el mercat que no es veuen representats en els continguts habituals de la publicitat. La idea central d’aquest petit projecte és visibilitzar i dotar de significació el treball de les classes subalternes; interconnectant la realitat de les treballadores de la indústria tèxtil de Tailàndia amb el consumisme de la societat postindustrial.

Prenent de referència el manual de la guerrilla de la comunicació podem distingir dos grans principis en el model d’acció contrapublicitaria: el principi del distanciament i el principi de la sobreidentificació. Tractarem d’identificar (teòricament) els recursos utilitzats en la campanya Decathlon Explota.

- El principi del distanciament tracta de recollir formes, esdeveniments, imatges o idees existents i canviar el transcurs normal o la seva representació usual. Aquests canvis poden provocar una sensació de confusió degut al fet de que la socialització de les persones produeix una sèrie d’expectatives sobre com s’han de desenvolupar els fets o sobre com s’han de representar les idees. En el nostre cas, el model ideal d’esportista que vesteix la marca Decathlon i totes les altres marques blaves que pertanyen a la mateixa. El distanciament al tipus ideal de persona enforma, substituint la imatge preferent a la imatge dissident de la resistència física necessària per suportar jornades laborals de més de 55h setmanals, és el que provoca l’efecte subversiu.

La pràctica utilitzada en moltes fàbriques asiàtiques d’obligar als treballadors a fer estiraments per evitar lesions degudes a les extenses jornades laborals és idoni per contrarepresentar el que s’ha utilitzat com a eslògan: “Decathlon, Sempre en Forma”. Sempre en forma per la impossibilitat d’aconseguir una baixa laboral. Sempre en forma per la sobreexplotació en el lloc de treball. La intenció de fer “explotar” el Decathlon no és un simple joc, sinó que adquireix un caràcter polític en el moment en que fa visibles i conscients unes relacions de poder naturalitzades i no expressades. L’objectiu del distanciament és crear una distància entre actors i espectadors respecte a les relacions dominants per qüestionar aquest model i la seva aparent normalitat.


- El principi de sobreidentificació significa posicionar-se conseqüentment dins de la lògica de l’ordre dominant i atacar-la en el punt més vulnerable. Parteix de la idea que els discursos obertament crítics ja no tenen cap efecte. I pot arribar a ocórrer que el distanciament irònic pugui tenir un efecte més estabilitzador que subversiu. La sobreidentificació es decideix pel camí contrari; s’identifica tant amb la lògica del sistema dominant que el pren més seriosament que el mateix sistema seria capaç de fer-ho. Aquests atacs només són efectius quan, aparentment, l’interlocutor es posiciona clarament dins de la lògica del sistema i és capaç d’atacar a les fissures ocultes de l’ordre simbòlic.

jueves, 1 de enero de 2009

Postals Decathlon Explota




Dades sobre l’expansionisme Decathlon

La primera botiga Decathlon es fundada per Michel Leclercq a l’any 1976 a França. En un principi només es dedicava a la venda de productes d’altres marques, però a l’any 1986 Decathlon crea la seva pròpia marca, dedicada exclusivament a la elaboració de material esportiu. Actualment, les marques Decathlon són: Quechua (muntanya), Tribord (aigua), Kipsta (equip), Kalenji, Domyos (fitness), Inesis (raqueta), Geologic, Decathlon Cycle (ciclisme), Antonia Geonaute y Fouganza. A Catalunya, la primera botiga Decathlon arriba l’any 1992 a Montigalà, Barcelona.

Actualment, la multinacional francesa s’ha rebatejat amb el nom Oxylane. Sota ella s’engloben les botigues, les marques, la logística i el disseny. La companyia va tancar el període 2007 amb un volum de vendes de 4.476 milions d’euros (un 12% que l’any anterior). Espanya disposa d’uns 60 establiments Decathlon (el segon país amb més botigues Decathlon seguit de França que en disposa de 235). En quant a la fabricació dels seus productes, els països asiàtics concentren el 40% de la producció, mentre que Europa suposa un altre 45%. La porta d’entrada a Espanya i bona part d’Europa dels productes Decathlon fabricats a l’Àsia, és el port de Barcelona, i just al costat és on s’ha situat el primer magatzem continental de la companyia. Es calcula que uns 6000 camions reparteixen les mercaderies a quinze països europeus.

Decathlon s’ha consolidat com la més gran comercialitzadora de material esportiu de baix cost i planta cara als gegants com El Corte Inglés. S’ha convertit en l’Ikea dels esportistes, i te previst obrir una mega botiga de 10.000 metres quadrats a Madrid. Si si, 10.000 metres quadrats! Cinc vegades més gran que la botiga que tenen a Vic.

L’informe “Salvant Obstacles” denúncia la situació dels treballadors en la indústria d’articles esportius

L’informe “Salvant Obstacles” que entrevista a més de 300 treballadors del sector a la China, India, Tailandia i Indonesia, denuncia que els baixos salaris, els contractes de curta durada o la violació de la llibertat sindical, son alguns dels problemes més freqüents en la indústria dels artícles esportius. Tal com diu, “els treballadors son objecte d’una enorme pressió per satisfer les quotes de producció”, al mateix temps que “tenen que treballar un número excessiu d’hores extres”, que amés “no es contabilitzen ni són remunerades”. El salari mínim interprofessional de Tailanda és de 75€ mensuals i no son pocs els casos d’acomiadaments de sindicalistes per denunciar situacions d’excés d’hores extres, increments desmesurats de les quotes de producció, abusos verbals...

Els treballadors també “són objecte de violències verbals, amenaces contra la salut i la seguretat i incompliment de les obligacions legals de proporcionar programes de salut mèdica i altres tipus d’assegurances”. Segons Neil Kearney, el secretari general de la Federació Internacional de Treballadors del Tèxtil, “els treballadors que fabriquen els articles venuts per Decathlon i altres marques esportives, segueixen guanyant salaris miserables, encara que els beneficis de les empreses s’hagin disparat en centenars de milers d’euros.