Postals Decathlon Explota

Dades sobre l’expansionisme Decathlon

La primera botiga Decathlon es fundada per Michel Leclercq a l’any 1976 a França. En un principi només es dedicava a la venda de productes d’altres marques, però a l’any 1986 Decathlon crea la seva pròpia marca, dedicada exclusivament a la elaboració de material esportiu. Actualment, les marques Decathlon són: Quechua (muntanya), Tribord (aigua), Kipsta (equip), Kalenji, Domyos (fitness), Inesis (raqueta), Geologic, Decathlon Cycle (ciclisme), Antonia Geonaute y Fouganza. A Catalunya, la primera botiga Decathlon arriba l’any 1992 a Montigalà, Barcelona.

Actualment, la multinacional francesa s’ha rebatejat amb el nom Oxylane. Sota ella s’engloben les botigues, les marques, la logística i el disseny. La companyia va tancar el període 2007 amb un volum de vendes de 4.476 milions d’euros (un 12% que l’any anterior). Espanya disposa d’uns 60 establiments Decathlon (el segon país amb més botigues Decathlon seguit de França que en disposa de 235). En quant a la fabricació dels seus productes, els països asiàtics concentren el 40% de la producció, mentre que Europa suposa un altre 45%. La porta d’entrada a Espanya i bona part d’Europa dels productes Decathlon fabricats a l’Àsia, és el port de Barcelona, i just al costat és on s’ha situat el primer magatzem continental de la companyia. Es calcula que uns 6000 camions reparteixen les mercaderies a quinze països europeus.

Decathlon s’ha consolidat com la més gran comercialitzadora de material esportiu de baix cost i planta cara als gegants com El Corte Inglés. S’ha convertit en l’Ikea dels esportistes, i te previst obrir una mega botiga de 10.000 metres quadrats a Madrid. Si si, 10.000 metres quadrats! Cinc vegades més gran que la botiga que tenen a Vic.

L’informe “Salvant Obstacles” denúncia la situació dels treballadors en la indústria d’articles esportius

L’informe “Salvant Obstacles” que entrevista a més de 300 treballadors del sector a la China, India, Tailandia i Indonesia, denuncia que els baixos salaris, els contractes de curta durada o la violació de la llibertat sindical, son alguns dels problemes més freqüents en la indústria dels artícles esportius. Tal com diu, “els treballadors son objecte d’una enorme pressió per satisfer les quotes de producció”, al mateix temps que “tenen que treballar un número excessiu d’hores extres”, que amés “no es contabilitzen ni són remunerades”. El salari mínim interprofessional de Tailanda és de 75€ mensuals i no son pocs els casos d’acomiadaments de sindicalistes per denunciar situacions d’excés d’hores extres, increments desmesurats de les quotes de producció, abusos verbals...

Els treballadors també “són objecte de violències verbals, amenaces contra la salut i la seguretat i incompliment de les obligacions legals de proporcionar programes de salut mèdica i altres tipus d’assegurances”. Segons Neil Kearney, el secretari general de la Federació Internacional de Treballadors del Tèxtil, “els treballadors que fabriquen els articles venuts per Decathlon i altres marques esportives, segueixen guanyant salaris miserables, encara que els beneficis de les empreses s’hagin disparat en centenars de milers d’euros.